maker: la nova revolució industrial

08 abr maker: la nova revolució industrial

L’anterior post us vaig parlar de l’Indústria 4.0 i us vaig manifestar que volia llegir més sobre el tema i que ho faria acompanyat del llibre (The Fourth Industrial Revolution) de l’autor alemany Klaus Schwab. Doncs la veritat és que ja porto un bon tros de lectura i hi ha molts aspectes interessants que, com us vaig comentar també, em permeten comparar-ho amb un altre llibre i autor que va escriure les seves reflexions sobre l’impacte de la cultura maker.
Aquest llibre en qüestió (Maker: The new industrial revolution) és de l’autor Chris Anderson. Aquesta nova revolució industrial l’autor l’entén i l’analitza per conèixer com seran les societats i el futur dels diferent models de negoci basats amb la cultura maker. Us deixo a continuació alguns punts de reflexió personals que he extret d’aquesta lectura:


El moviment maker
D’entrada, interessa conèixer de la mà de l’autor quines són les característiques clau del moviment maker. N’anomena tres: Ús d’eines digitals per dissenyar nous productes i fer prototips, compartir i col•laborar en la comunitat, utilitzar estàndards de disseny (arxius comuns)
En el conjunt de l’obra es tracten diferents apartats on es fan referencia a l’anàlisi de les fàbriques i com es fabrica avui, l’organització dels espais maker, els negocis makers que esdevenen en aquests espais i cultura, el modes finançament de projectes d’emprenedoria, la digitalització de dades i l’open data, la cultura DIY (do it yourself) i com l’autor entén la nova revolució industrial.
La tercera revolució industrial
Després de fer una mica de ressenya històrica, passant pel que va succeir a Manchester en la primera revolució industrial i recorrent a l’explicació del model de fabricació de cadena de muntatge de Henry Ford, pel cas de la segona revolució industrial, l’autor intenta reflexionar doncs quina és la tercera revolució industrial. La tercera revolució industrial s’entén millor com una combinació de fabricació digital i personal: la industrialització del Moviment Maker, la transformació digital a la fabricació de coses. En tota l’obra es fa constant reflexió sobre el pas i combinació del bit a l’àtom, de lo digital a lo físic.
Està clar que existeix un impacte social en la producció de “coses”. Però caldrà reflexionar com aquesta tercera revolució impacta sobretot des d’un aspecte econòmic en els models tradicionals de fabricació i com aquests estan també avançant a la avantguarda industrial i digital.
Tots som dissenyadors i la fabrica “cloud”
En aquesta democratització de la fabricació, existeix alhora una democratització del disseny. L’any 1985 Apple treu al mercat la primera impressora làser de sobretaula i, juntament amb el Mac, dona inici al fenomen de l’autoedició. Així doncs, si això ho extrapolem a la impressora 3D i al disseny CAD lliure i on-line, ens trobem amb un escenari molt similar on existeix una diferència clau que és la tercera dimensió. Evidentment, en un entorn digital, succeeix quelcom molt semblant: quan arriba la Web, publicar es converteix en penjar a la Web i tothom hi té accés i eines per fer-ho.
Tot plegat, podem entendre que la cultura DIY (do it yourself) s’està duent a terme des de fa molt de temps. És una realitat la senzilla disposició d’eines de fabricació personal per a l’autoedició, tan en fabricació com en edició digital. A més, existeix una connexió entre lo digital i lo material, on ja fa un temps la manufactura s’ha convertit en un altre servei del “cloud”, com és el cas de www.mfg.com. Aquest és el poder de la democratització: Posar a les mans eines a qui millor les saben utilitzar.
En l’escenari de la indústria tradicional aquesta reflexió pot arribar a fer una mica de por. Els dissenyadors de la indústria tradicionals són experts formats en disseny o enginyeria que utilitzen programari llicenciat, que per cert no és gens econòmic y que alhora tenen molt present la propietat intel•lectual i industrial del que es realitza dins l’empresa, fugint en aquest últim aspecte, en una visió més “open-design”, com fonamenta el que tots dissenyem en un context de disseny col•laboratiu.
Dissenyar localment, produir mundialment
Alguns professors del MIT manifesten una transició en aquest context com la segona ruptura industrial. On el model de producció en massa que defineixen les economies productives del segle XX, inevitablement amb el nou panorama plantejat, canvia radicalment cap a una innovació en la producció de coses on han estat dissenyades en un lloc en el món i fugint dels stocks i cadenes logístiques, es pot fabricar les unitats justes i necessàries a qualsevol part del món on es necessiti el producte. Aquest és el premi maker: fugir de la producció en sèrie i animar a la personalització de producte. Evidentment, el debat sobre el baix impacte medio-ambiental que es produeix en aquest escenari dona molt a pensar.
Si algun tret és característic de la cultura maker i el fa radicalment diferenciador de la indústria tradicional, justament és aquest aspecte de producte no seriat i personal que abans es comentava. I es vol remarcar aquest fet, per que justament en aquesta publicació i la majoria de referents bibliogràfics, en fan continuo ressò i això ens fa reflexionar el fet que sigui una etiqueta maker tan destacada.
Personalització de producte
Per que és possible i relativament senzill la personalització dels productes amb aquest nou model productiu? Amb les eines de transformació proposades i les tecnologies de disseny CAD és possible un model de negoci de personalització de producte en molts aspectes. Evidentment, tan la fabricació en massa com la personalització son actualment dos mètodes productius automatitzats viables. Amb aquesta aposta de fabricació fan fàcilment viables el producte en els aspectes de: varietat gratuïta, complexitat gratuïta i flexibilitat gratuïta.
Tradicionalment en les grans companyies es dissenyen també amb tecnologies de disseny CAD els productes, únics per a ser seriats, i amb les mateixes tecnologies també es dissenyen els utillatges per aquesta fabricació seriada (motlles, matrius, automatismes, etc.). La producció es fabriquen i s’assemblen en diferents plantes pròpies de les companyies o proveïdors i es comença la distribució logística dels models únics de producte. Per tant, el plantejament de model seriat versus personalitzat ha canviat, però les eines semblen ser les mateixes o molt semblants.
Democratització de la fabricació
Cal esmentar que la diferencia entre les eines comercial/industrials i les eines del moviment maker o DIY és la propietat intel•lectual. L’emprenedor maker ha de ser totalment conscient que haurà de renunciar a la protecció de la propietat industrial pel mateix motiu que està utilitzant programari i maquinaria de codi obert (software i hardware obert) i pel fet que la cultura maker es fonamenta en el disseny col•laboratiu. En aquest sentit, els models de negoci s’allunyen notablement del model de negoci tradicional del segle XX.
En la indústria tradicional sempre s’havia escoltat una frase, que encara segueix molt vigent en algunes empreses, que deia en castellà “cada maestrillo con su librillo”. Amb la intenció de que el que cadascú coneixia de l’ofici era un secret professional que no es volia desvelar per a no ser copiat. Evidentment, aquesta actitud de protecció del coneixement que tenia cada empresa o inclús cada professional, ha canviat radicalment en el context de la cultura maker.
Nou model d’empresa
L’autor anomena als nous models d’empresa en aquest context com l’organització oberta. Aquest model és possible sobretot per Internet, per que internet és capaç de demostrar el que la gent pot fer. I gràcies a aquesta galeria del futur de treball és fàcil trobar nous talents experts en aquelles mancances que hom té. I aquest és el fort d’aquest nou model d’empresa. L’autor explica la seva experiència personal i com d’altres empreses maker han acabat esdevenint grans empreses avui dia com és el cas de SparkFun, una empresa que dissenya i fabrica la majoria dels seus productes i ho fa seguint un procés d’innovació oberta construït al voltant d’una comunitat dels propis consumidors on els arxius de dissenys son oberts, podent ser compartits i modificats obertament. Els propis clients poden millorar els productes SparkFun, que després de ser revisats pels enginyers de l’empresa, poden fer-los més fàcil de fabricar.
En aquesta línia, al estar més aprop dels consumidors implica que el disseny en una empresa pot satisfer molt millor les necessitats. I per afegir avantatges a l’empresa i consumidors, existeixen altres factors que augmenten en qualitat que fan que el model sigui molt més atractiu: proximitat al consumidor final, costos de transport, la flexibilitat, la qualitat i la fiabilitat.
I al final, cada vegada més les empreses poden portar a fabricar allà on tingui més sentit. Això és possible per que els arxius són digitals, els costos en eines per dur una operació productiva són mínims i tots utilitzen la mateixa maquinària robòtica (basada en codi G) que pot ser comprada a qualsevol lloc.
Model de finançament maker
Un emprenedor, al generar un negoci a gran escala, s’hauria de plantejar una fórmula de finançament. Per això, haurà de buscar finançament clàssic com un crèdit bancari que entengui el seu projecte o un model de capital risc. Ambdós casos no són senzills d’aconseguir. En els últims anys ha sorgit un fenomen de finançament col•lectiu que ofereix forces avantatges i que el fa molt atractiu per als emprenedors maker. Per posar-nos en context, un model tipus Kickstarter on es genera primer un mercat d’idees en comptes d’un mercat de productes, com es sol fer en el mercat tradicional. Alhora, aquestes comunitats fan fàcil la troballa d’altres makers i emprenedors que realitzen prototips amb impressores 3D o programen plaques de processador de codi obert Arduino, etc., i que ens poden interessar per el nostre negoci.
Aquest model ofereix una avantatge molt interessant que abans ja s’ha esmentat: Converteix els clients en una comunitat. És a dir, la investigació del mercat és gratuïta i, si el públic recolza el projecte abans de la seva fabricació, ja es pot considerar tot un èxit. Està clar, que el risc al fracàs és molt inferior i on la retirada dels projectes de no èxit es poden preveure amb antelació.
Per comentar una anècdota que explica l’autor en la publicació: És tal l’èxit d’aquest mode de finançament que l’abril de 2012 el president Obama va incloure el model de finançament col•lectiu en la Llei Jumpstart Our Business Startups (JOBS) als Estats Units. Aquesta llei facilita a les empreses americanes petits l’ús de lloc web de finançament col•lectiu regulats.
Així doncs, el finançament col•lectiu és el capital risc pel moviment maker on els usuaris son la nova classe d’inversors. El model de finançament també s’ha democratitzat!
El negoci maker
El que comença sent una afició, pot acabar com un petit imperi. La gran majoria de makers comencen explotant un hobby basat amb el DIY que, sense voler, acaben aspirant a futurs emprenedors. La fabricació de productes amb materials compostos han estat un clàssic de la tecnologia maker, inclús abans del furor de la fabricació additiva amb impressores 3D i tall làser. És el cas de l’empresa Scaled (www.scaled.com), rellevant en la història del moviment maker, qui amb la fabricació amb materials compostos ha estat clau en la fabricació de l’aeronàutica avançada.
Actualment, els enginyers de Scaled utilizen similars tècniques en el seu treball diari: disseny CAD de producte, prototipatge amb blocs d’espuma que tallen per donar forma i/o mecanitzats amb CNC i finalment dipositen fibres de vidre, làmines de fibra de carboni, resines, etc, per crear el producte amb material compost.
I això pot passar amb molts altres exemples, des de productes fabricats amb material plàstic, al treball del vidre, la connexió amb l’electrònica i la programació en productes, etc. Amb algunes de les tècniques democratitzades fa que totes aquestes eines de producció que poden semblar complexes i inaccessibles, siguin ara senzilles d’utilitzar i molt més accessibles a les persones normals.
La reflexió està en conèixer cap a on van les grans empreses i els perills que tenen aquestes en subestimar als makers. Moltes d’aquestes grans empreses segur que van començar amb alguna història semblant al cas de Scaled.
Reflexió de la revolució
He intentat fer quatre pinzellades en base al llibre per conèixer bé d’on ve tot aquest fenomen de la cultura maker, quin és l’actual escenari i sent especulatiu, com tot això pot influir en el futur de la fabricació.
Lo realment interessant són algunes coincidències que s’estan transmeten a l’escenari de la Industria 4.0 (almenys amb el que estic llegint ara) i com el fenomen maker, pot convertir-se en un germà petit de la potència que està succeint a la indústria d’avantguarda. I amb tot el potencial que això arrossega a la indústria, que pel meu entendre, és tot el nou talent que s’està coent al makerspaces.
Podeu trobar molts “talks” de Chris Anderson a la xarxa sobre la cultura maker. Jo us deixo l’enllaç d’un d’aquests:

No Comments

Post A Comment